Els forats del Ponte Vecchio

No, no hi ha cap perill de que caigui, que se sàpiga… així que no cal alarmar-se pels forats del famosíssim Ponte Vecchio de Florència, el més antic d’Europa construït en pedra i l`únic que l’exèrcit nazi va respectar en la seva retirada de la ciutat. Per tant, realment, el seu nom no enganya i ha acabat sent també el més vell de la capital de la toscana. El seu origen es remunta a l’època romana i, des d’aleshores, aquest pas, el més estret del riu Arno, ha atesorat un munt de vivències i d’històries, com la dels forats.

El Ponte Vecchio de Florència

En un primer cop d’ull, no es veuen. De fet, tampoc es veuen en una segona o tercera repassada. Cal baixar sota el pont, el que no resulta fàcil si no és en barca, per observar-los. Es tracta de dues rengleres de forats que comuniquen directament amb els comerços instal·lats a sobre. I no, no es tractava de l’orinari privat dels botiguers, tot i que el seu ús no deixa de tenir el seu punt escatològic…

Els forats del Ponte Vecchio des de l'Arno

Com gairebé tot a Florència, els Mèdici tenen la culpa de la caiguda en desgràcia d’aquests forats, utilitzats a diari fins a finals del segle XVI. I la nissaga de mandataris també és la responsable de la imatge actual del pont, que atorga a la ciutat un punt romàntic i identitari.

Tot comença quan els Mèdici van a viure al palau Pitti, com ja vàrem explicar en aquest post. Per evitar barrejar-se amb el poble i, també, per evitar incidents que poguessin posar en perill la seva no sempre ben apreciada vida per alguns dels seus conciutadans, manen construir un pas elevat que uneixi la seva residència amb el Palazzio della Signoria, passant pel Ponte Vecchio. Un encàrrec que assumeix un dels seus artistes de capçalera, Giorgio Vasari.

Però el Gran Duc Ferran I va afartar-se d’arrufar el nas cada cop que travessava el Ponte Vecchio pel seu passatge aeri particular. La majoria dels comerços instal·lats sota el corredor eren carnisseries amb les seves olors característiques, que a falta de neveres i congeladors, encara haurien de ser més intenses.

El refinat Mèdici en comptes d’incrementar l’ús dels perfums (un dels negocis més pròspers de Florència) obliga als carnissers a abandonar el Ponte Vecchio i en el seu lloc convida a instal·lar-s’hi als joiers, un ofici que s’avenia més als seus gustos i que encara ara ocupa l’activitat comercial del pont.

Doncs bé, els forats en qüestió eren les peculiars escombraries dels carnissers, per on llençaven la carn podrida i altres tipus de deixalles directament a l’Arno, que també va agrair el canvi d’orientació comercial imposada pels Mèdici. Evidentment, els joiers no estaven per tirar diamants i ja no van requerir més el servei dels forats, que mantenen, això sí, la seva dignitat pètrea sota el pont.

 

Un pensament sobre “Els forats del Ponte Vecchio

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s