El temple pagà de Florència

La fisonomia urbana de Florència no seria la mateixa sense les esglésies. Actualment n’hi ha més de 80, algunes àmpliament conegudes i la majoria decorades amb elements artístics d’alt valor. Però com passa amb les millors famílies, i més si són tan nombroses, sempre hi ha d’haver alguna ovella negra. Aquest és el cas que ens ocupa.

Alguns dels temples més populars estan consagrats a figures venerades pels florentins. Com per exemple, santa Maria del Fiore, san Lorenzo, san Niccolò, san Miniato, santa Maria Novella… i Galileu.

En efecte, el bressol de l’italià, l’humanisme i el renaixement compta amb un temple pagà dedicat a un personatge que la pròpia Església va condemnar per introduir doctrines herètiques, sobretot per defensar la teoria heliocèntrica. No està a peu de carrer, sinó a l’Imperiale e Reale Museo di Fisica e Storia Naturale, fundat al 1775, i conegut actualment com a Museu Zoològic La Specola.

La tribuna de Galileu

Cal pujar al primer pis per entrar al petit i ric temple neoclàssic que es va inaugurar al 1841 coincidint amb el III Congrès de científics italians, que es va celebrar a la seu del museu. El propi director de l’institució, Vicenzo Antinori, el va qualificar de “santuari científic”. En aquell moment, encara faltarien 151 anys perquè el Papa Joan Pau II rehabilités la figura del científic (359 anys després de la sentència).

Val la pena passejar una estona pel temple i observar l’obra, de l’arquitecte Giuseppe Martelli, i, sobretot, la decoració. El primer que crida l’atenció és l’altar, on s’alça una imponent estàtua de Galileu, envoltada d’una sèrie de nínxols amb els bustos dels seus deixebles destacats: Benedetto Castelli, Bonaventura Cavalieri, Torricelli i Vincenzo Viviani.

Pintures del temple pagà de Galileu

La decoració mural està dedicada a l’exaltació de la ciència experimental, amb una sèrie de pintures que narren moments crucials de la vida del científic, com quan demostra la llei de la caiguda dels cossos, quan observa la llum de la catedral de Pisa, quan presenta el telescopi al Senat de Venècia o, quan, ja cec i gran, conversa amb els seus deixebles.

Detalls del terra de la tribuna de Galileu

A més de Galileu, els frescos també mostren a Leonardo da Vinci en presència de Ludovico el Moro i a Alessandro Volta ensenyant a Napoleó l’experiment de la pila de Volta. La sala està plena de petits detalls iconogràfics que ens apropen a la ciència, com un compàs, un telescopi, globos aerostàtics… Tampoc hi falten les figures femenines, unes muses santes amb lemes com ‘Provando e riprovando’, una màxima aplicada pel propi Galileu. Només així va poder afirmar: “La Biblia ensenya a arribar al cel, no com funcionen els cels”.

 
P.D. El temple de Galileu no és l’únic atractiu del Museu La Specola. Entrar-hi és com fer un viatge en el temps amb aroma de naftalina (a més, no hi ha cues ni pràcticament turistes). S’hi troba, per exemple, la col·lecció d’objectes rars de Cosme I de Mèdici. Però sobretot destaca la immensa i impactant col·lecció de models de cera que mostren el funcionament del cos humà, imprescindible per als futurs metges del segle XVIII i XIX i que encara ara fa esgarrifar als profans.

Models anatòmics de cera del Museu La Specola

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s