El carrer més punyeter de Florència

Resulta fascinant llegir les plaques dels noms dels carrers. Gairebé sempre són la porta d’entrada a una història digna de ser recordada… per bé… o per mal, com és el cas que ens ocupa. En el barri d’Oltrarno de Florència, conegut per trobar-se a l’altra banda del riu i per gaudir d’una mica més de tranquil·litat que la resta de la ciutat històrica (vindria a ser una espècie de Born florentí, amb botigues d’artesans i de moda incloses), el nomenclator de la ciutat compta amb un carrer ben especial: Sdrucciolo de Pitti.

Qui busqui la paraula sdrucciolo en el diccionari italià pot ser que no l’acabi de trobar. I és que es tracta d’un mot de la variant florentina per referir-se a ‘relliscada’, tant física com financera. En italià, la paraula més habitual en aquests casos és scivolare. Per tant, ja tenim la traducció feta: la relliscada dels Pitti. Cal dir que aquest carreró desemboca a la plaça Pitti, on s’alça el magnífic palau on van viure els darrers Mèdici. Qualsevol ment inquieta es pregunta: per què un carrer ha acabat tenint un nom tan estrany com aquest? I, també: Per què els Mèdici van habitar un palau que porta el nom d’una altra família?

La historiadora de l’art Caterina Quercioli, una enamorada de la seva Florència natal, ens dóna la resposta a aquestes dues qüestions endinsant-nos en una història força coneguda en temps renaixentistes… per desgràcia dels Pitti, una família rival dels Mèdici.

El banquer Luca Pitti va encarregar, a mitjans del segle XV, la construcció de l’actual palau, que duu el seu cognom, amb un objectiu ben concret: que fos més luxós i impressionant que el dels Mèdici. No va calcular, però, que tot el que puja pot arribar a baixar i, fins i tot, que qui corre pot acabar relliscant… Els Pitti van fer fallida i es van veure obligats a vendre el seu palau a preu de ganga. Una bona oferta que els Mèdici no van deixar escapar…

La família ducal de Florència es va fer càrrec de les obres del palau, amb ampliació inclosa, i hi va traslladar la seva residència oficial a mitjans del segle XVI. La jugada els va sortir rodona. Però què va passar amb els Pitti? Amb un capital força més modest, van acabar vivint en un palauet que, per ironies de la vida, s’alça just al davant de la seva frustrada residència triomfant. Vist amb ulls actuals, ens resulta un edifici força poderós però, esclar, res a veure amb el desorbitat palau que els Pitti podien observar a diari des de les seves finestres.

Per si no en tenien prou, la residència més modesta dels Pitti fa cantonada amb el carrer que ens ocupa: Sdruccioli de Pitti, fins i tot s’hi pot veure el seu escut familiar. Es tracta, doncs, d’una mena de condemna per a ells i tota una demostració pràctica de la ment florentina, que diu les coses pel seu nom. Però res és etern i la primacia que els Mèdici van demostrar es va acabar esvaint amb la fi del seu llinatge, viscuda, com no, al palau Pitti.