El jardí sorpresa de la Piazza dei tre Re

Els carrerons estrets acostumen a cridar l’atenció i sovint ofereixen més d’una sopresa, ja sigui per bé o per mal… Aquesta dualitat no li és gens aliena al cas que ens ocupa: la Piazza dei tre Re de Florència, on s’uneixen dues estretes vies del cor del nucli medieval, el Vicolo dell’Onestà i el Vicolo del Ferro. Es tracta, de fet, d’un dels espais més antics de la ciutat. Aquest indret ja era actiu en època romana, quan s’hi va instal·lar el campament que va acabar fundant l’antiga Florentia, segons explica Antonio Panchetti, membre de Serre Torrigiani, la institució que acaba de recuperar aquest entremat tortuós, tant des d’un punt de vista urbanístic com històric.

image

Una atractiva ornemantació vegetal atrau la mirada i les passes dels vianants cap aquest indret… és una primera carta de presentació del que vindrà a continuació: el primer jardí urbà de Florència, al bell mig de la plaça, inaugurat el maig d’aquest mateix any. D’acord amb l’ajuntament de la ciutat, Serre Torrigiani ha transformat l’espai, antic refugi de drogadicció i tràfic d’estupefaents, en un encantador jardí, un petit pulmó verd que aprofita fins i tot les parets dels edificis que li donen forma per crear una atmosfera de pau i tranquil·litat.

image

Totes les plantes que refresquen l’ambient provenen del Jardí Torrigiani, seu de la institució cultural i botànica que ha impulsat la iniciativa. Ubicat al barri de l’Oltrarno i amb més de sis hectàrees és, sens dubte, el jardí privat més gran de Florència. Unes taules amb cadires acaben de donar un aire romàntic i de repòs a l’ambient, que completa la seva oferta amb una proposta gastronòmica fast good, composta per entrepans d’autor i plats senzills de la cuina florentina, com la panzanella o el carpaccio di bresaola.

I mentre es descansa, es pren alguna cosa o es menja quelcom, resulta inevitable recòrrer l’històric espai amb la vista i descobrir el seu passat. Un panell informatiu explica, per exemple, l’origen del nom de la plaça, provinent d’una coneguda Locanda medieval que, per extensió, va acabar batejant aquest indret. També es comenta que, uns segles després, la plaça i els seus dos carrerons van formar part del Ghetto jueu de Florència.

image

Però la història d’aquest lloc està carregada d’anècdotes sucoses. Antonio Panchetti explica, per exemple, que la torre medieval que s’alça a la plaça correspon a la família Macci, una de les més antigues de Florència, que va haver-ne de reduir l’alçada per ordre dels Médicis, que no volien que res fos més alt que la torre del Palazzo della Signoria. I, parlant d’edificis, a la plaça també hi ha el de l’antiga acadèmia de disseny que va crear Miquel Àngel.

image

Un altre exemple: el Vicolo dell’Onestà, avui amb una imatge de l’anunciació i amb una placa que demana respecte a Maria Santíssima, havia estat el lloc de concentració de les dones que es dedicaven a la prostitució. De fet, hi havia, segons explica Panchetti, la seu d’aquest ofici, amb els seus representants inclosos.

image

Actualment, la principal activitat de l’indret, però, ve marcada pel programa musical i literari que organitza uns tres cops per setmana Serre Torrigiani in piazzetta, tal i com s’ha batejat aquesta iniciativa. De moment, l’espai està vinculat a la temporada primaveral i estiuenca. Per tant, obert de març a octubre, però s’està negociant una ampliació de cara a l’hivern adaptada a unes condicions climatològiques més adverses.

Ja sigui de cara el bon temps o tot l’any, aquest racó de Florència promet un parèntesi de relax i resulta encisador pels amants de la història, que es poden traslladar mentalment a diverses èpoques. Romans, medievals, renaixentistes, jueus, prostitutes i drogadictes han compartit, al llarg del temps, aquest espai, que ara respira un aire molt més pur gràcies a les plantes del jardí Torrigiani.

2 pensaments sobre “El jardí sorpresa de la Piazza dei tre Re

  1. Un racó idíl·lic. I és que, en aquest indret, ve de gust parar el rellotge del temps i deixar-te arrossegar per la malenconia, el romanticisme i la nostàlgia d’aquells temps passats. Hi ha llocs que conviden a la reflexió, segur que jo en aquest raconet, tindria un refugi perfecte.

    M'agrada

  2. Gostei imenço do jardim de la piazza dei Tre Re, que maravilha,além da história, visualmente é um encanto,que convida á relacsação, estar todas as horas do dia a gozar de essa páz que transmite.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s