La Piazza della Passera (pardal) i el seu nom gens innocent

Passejar per l’Oltrarno és una descoberta constant de racons plens d’encant i bastant buits de turistes.  L’altra banda del riu, on també hi ha alguns imperdibles com el Palazzo Pitti, la darrera residència dels Médici, encara conserva l’essència florentina, amb un bon grapat de tallers d’artistes i artesans i veïns i veïnes que estimen, respecten i cuiden la seva ciutat.

Una bona prova de tot plegat la trobem a l’encisadora Piazza della Passera. De forma triangular, és com un petit diamant enmig de l’entremat urbà. Envoltada d’un parell o tres de restaurants, una cafeteria i una gelateria, totes amb estil i terrassetes, la plaça s’ha convertit en un dels indrets més glamurosos i estimats de l’Oltrarno. Res a veure amb el seu passat remot i no tant remot. O potser sí.

El forani que hi passegi, poc es fixarà amb el nom de la plaça. I qui ho faci, sàpiga bé l’italià o vagi amb un diccionari a la mà, de seguida arribarà a la conclusió de què passera és un bell nom per designar un dels ocells més tendres que sobrevolen el cel urbà, el pardal.

Caldria anar amb un altre diccionari a la mà, el del dialecte florentí, per adonar-se que aquest nom no és tan innocent com pugui semblar en un primer cop d’ull. De fet, passera és el nom ‘ordinari’ que utilitzen els florentins per designar l’òrgan reproductor femení. Vindria a ser el que en català diem ‘figa’ i els argentins, ‘concha’. Amb el benentès que, en realitat, podria tractar-se d’un ‘fals amic’ del català, ja que nosaltres per pardalet entenem una altra cosa…

Sigui com sigui, vet aquí que aquesta encisadora plaça porta un nom força vulgar, gens al gust de la dictadura de Mussolini, que sí tenia aquest volum de florentí-italià i va decidir canviar la denominació per Piazza dei Sapiti, en honor a una família que tenia força possessions per la zona. No obstant, després de la repressió fascista, i al cap de molts anys, els veïns aconsegueixen, al 2005, que el nom original torni a presidir l’indret.

No fa falta tenir molta imaginació per intuir d’on li ve el nom a la plaça. En efecte, hi havia bordells. Diuen que fins i tot els freqüentaven els Médici que, recordem, tenien el palau a tocar. I una altra curiositat lingüística. Per extensió, passera també serveix per referir-se a una noia jove i bonica. Està clar com deuria ser el personal del prostíbul.

Com dirien els italians, aquesta explicació, ‘si non é vera, é ben trovata’, però no és l’única que existeix. Una altra tradició apunta que passera en realitat volia dir el que significa, pardal.  I deu el nom a un acte de compassió que varen fer dos nens del barri quan varen trobar quasi mort a aquest ocellet al bell mig de plaça. Se’l van endur a casa per curar-lo, però no ho varen aconseguir. L’animaló estava massa malalt… de pesta negra.

D’aquesta manera tan innocent hauria arribat, segons aquesta història popular, la tràgica malaltia a Florència el 1348, que va acabar quasi amb la meitat de la població, unes 40.000 persones de les 96.000 que hi vivien en aquell moment. El propi Boccaccio en fa esment en el seu Decameró, una obra quasi tan picant com les aventures que es deurien viure als lupanars de la Piazza della Passera. Fins i tot, potser, l’humanista els va utilitzar… ni que fos per inspirar-se.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s