La curiosa història d’Stenterello, l’ànima de Florència

Qui tanqui els ulls ben fort potser encara podrà sentir el ressó dels aplaudiments que tantes vetllades van precedir la baixada del teló del famós teatre dell’Academia dei Solleciti. No serà difícil, el silenci que regna ara a la platea i a les llotges és tan aclaparador que facilita que retornin les veus del seu gloriós passat.

Aquest conegut teatre, que durant més d’un segle (1778-1887) va entretenir als florentins, ha patit una transformació poc habitual. Fins i tot podríem dir que ha seguit un procès a la inversa, passant de ser una sala d’espectacles a una església, en concret, baptista.

 

Només cal fer un cop d’ull per adonar-se que no respon a cap estructura habitual eclesiàstica, ans al contrari, preserva la seva disposició original teatral creant una curiosa correspondència amb els usos actuals. D’aquesta manera, on ara seuen els feligresos, abans ho feien els espectadors. L’escenari s’ha transformat en un altar. I, el que és més significatiu, l’antic camerí acull la pica baptismal.

Aquest últim detall es pot interpretar, de fet, com un homenatge no buscat a un dels moments més importants que va viure aquest teatre, apart d’haver-s’hi estrenat Hamlet a Itàlia.  On ara s’administra el baptisme, va nèixer irònicament, ni més ni menys que Stenterello, l’únic personatge florentí de la Comedia dell’Arte, i el darrer de tots ells.

Però Stenterello és molt més que una màscara carnavalesca, retrata el caràcter dels propis florentins que, de seguida, es van identificar amb la manera de ser i de fer del personatge. Fins i tot va ser el poble qui el va batejar, no a la pica baptismal encara inexistent, sinó al carrer, anomenant-lo així perquè “pare cresciuto a stento”. El que vindria a dir que semblava que hagués crescut de la mà de Déu.

I, en efecte, així era l’aspecte del creador del personatge, l’actor i dramaturg Luigi del Buono, autor, entre d’altres, de l’obra teatral  Ginevra degli Almieri sepolta viva in Firenze, sobre el cas de la bonica noia que va ser enterrada viva i que encara ara vaga com un fantasma per la Piazza del Duomo.

Del Buono, un home baixet, destartalat, lletjot, nassut, malaltís… va donar forma al seu personatge a partir del seu propi físic. Stenterello era el típic xerraire i xafarder, impulsiu i un xic covard, però alhora intel·ligent, astut, optimista i disposat sempre a ajudar, encara que no tingués ni una moneda a la butxaca.

Parlava amb el dialecte florentí i, com els seus conciutadans, sempre tenia a la punta de la llengua la ironia i el sarcasme. Això sí, les deixava anar de forma graciosa i elegant, sense paraulotes ni vulgaritats, com encara tenen el bon gust de fer molts florentins.

El seu record segueix al carrer, amb expressions com “sei proprio uno Stenterello”, referides sovint als infants. I una placa a la façana de l’actual Església Baptista (al carrer Borgo Ognissanti) recorda el lloc de naixement del personatge. “Burleta, alegre i enginyós, romau en la memòria dels ciutadans”.

Qui potser ha passat més a l’oblit és el seu autor i actor. Curiosament, unes poques passes més enllà, en el mateix carrer on va donar llum a Stenterello, Luigi del Buono reposa en l’obscuritat de la seva tomba, a l’església d’Ognissanti. Una petita placa, no obstant, apunta un dels seus grans mèrits: mirar-se al mirall i crear a Stenterello, el reflex més autèntic de l’ànima florentina.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s