El gran jardí de la maçoneria

El riu Arno divideix Florència en dues meitats. Per una banda, el que els florentins anomenen ‘di qua l’Arno’ (és dir, l’àrea central amb la piazza de la Signoria o Santa Maria del Fiore com a grans reclams) i ‘di là l’Arno’, conegut com el barri de l’Oltrarno. Una de les icones d’aquesta altra ribera és, sens dubte, el Palazzo Pitti, però la majoria de veïns se senten identificats amb una estranya torre visible desde diversos punts del barri, un antic observatori astronòmic… que és molt més que això.

image

En realitat, la torre forma part del jardí Torrigiani que, amb gairebé set hectàries de terreny, és el jardí privat més gran d’Europa muralles endins. Encara hi viu la família originària, dividida en dues branques: els Torrigiani Malaspina i els Torrigiani di Santa Cristina. Precisament, un d’ells, el jove baró Vanni Torrigiani ha penjat la toga d’advocat per recuperar amb les pròpies mans el jardí familiar. Un dels seus grans èxits ha estat la rehabilitació de l’hivernacle. A més, ha obert l’espai perquè s’hi celebrin esdeveniments i s’hi organitzin cursos, com els de botànica per a nens. I és que el manteniment d’un jardí privat d’aquesta envergadura bé necessita d’un bon finançament…

image

I diem privat perquè està tancat al públic, pertany a la família que, amb aquests nous aires de frescor aportats per Vanni, ha decidit organitzar visites guiades sota petició i amb un membre de la família com a mestre de cerimònies. En la seva pàgina web s’explica com fer-ho. I, realment, la descoberta d’aquest jardí val la pena perquè, i aquí ve la sorpresa, és molt més que un agradable passeig per la natura, es tracta d’una veritable iniciació maçònica.

Aquest espai verd ja era reconegut durant el Cinquecento com a hort botànic. De fet, aquí es va crear, el 1716, la Società Botanica Italiana, la primera d’Europa, segons Vanni. Però va ser en el segle XIX quan el jardí va adquirir la forma actual. El marquès Pietro Torrigiani, que era maçó, compra més terrenys i encarrega als arquitectes Luigi de Cambray Digny i Gaetano Baccani que construeixin un jardí romàntic de tipus anglès però amb una peculiaritat: que al mateix temps sigui un itinerari simbòlic esotèric, un recorregut que permeti passar de la ignorància a la saviesa.

image

Vanni explica que una altra peculiaritat d’aquella època era el gust per l’antic Egipte mitjançant la creació d’un corrent artístic neoegipci. Per aquest motiu, el punt de partida d’aquest viatge iniciàtic comença on es troba una estàtua idealitzada d’Osiris, déu de la mort i la resurrecció. El que significa que qui vulgui obtenir saviesa ha de morir metafòricament i tornar a nèixer. Per tant, aquesta zona del jardí es coneix com a Naixement i suposa el primer pas del recorregut vital.

image

Al cap d’un agradable passeig, on es poden anar descobrint alguns arbres simbòlics (com la magrana), d’altres de més de 350 anys, algun palau o alguna estàtua (com la d’un escolapi), s’arriba al cor del segon grau de la iniciació: la joventut. Dos lleons amb l’escut de la família Torrigiani fan guàrdia en un templet amb una estàtua inquietant, la d’un lleó atacant un toro. Segons el baró, el lleó simbolitza el déu Mitra i de la sang que provoca al pobre vacú naixeran els homes.

image

En aquest àrea s’aprecia el bambú, una planta lligada a la llibertat, la joventut i als exercicis espirituals. Més endavant, un riu, ara sec, element de purificació, se suma al simbolisme de la iniciació. Una estàtua d’un faune li acaba de donar un aire de misteri a l’indret.

image

El recorregut d’aquesta lògia maçònica a l’aire lliure finalitza en un bosc espès d’arbres i vegetació que representa la nit, la mort necessària per desprendre’s de la ignorància passada i així poder tornar a néixer com a savi. En el bosc sagrat es poden veure elements com el Sepolcreto, símbol de la fugacitat de la vida terrenal o el templet de l’Arcàdia, la idealització de la vida pastoril.

image

Però no hem parlat de la torre. Construïda per Baccani, al damunt d’un pujolet artificial, també està plena de missatges maçònics. Per exemple, la base quadrada fa referència a la terra. A continuació, l’estructura octogonal, que recorda al Baptisteri de Florència, representa el pla intermig. I, finalment, la part superior circular, sense angles, significa que s’ha aconseguit la perfecció. Com a curiositat, a més d’aparells astronòmics, biblioteca i una fantàstica terrassa per mirar el cel, hi havia una antiga cadira mecànica a les escales per poder-les pujar sense cap mena d’esforç… el que deixa patent que, dins de la torre, apart de molta saviesa, tampoc no hi faltava un sorprenent pragmatisme…

2 pensaments sobre “El gran jardí de la maçoneria

  1. É rialmente bonito e cheio de história,vale a pena visitar, sentar-se num banco, adormecer e sonhar com aquilo que o tempo viu passar. Seria maravilhoso viver naquele tempo.

    M'agrada

  2. Hi ha llocs, indrets, on el temps sembla alentit, com amb mandra de seguir endavant…i transforma, amb aquesta lentitud, els espais. Carrega l’atmosfera i l’aire que es respira en ells, amb una aura màgica…el vesteix de dolça melancolia i aquell acertat toc de decadència………I és quan et quedes atrapat en ell. El jardí Torrigiani respira, per tots els seus cantons, d’aquesta encisadora màgia…

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s