La misteriosa Quimera de Florència

El David de Michelangelo, o el més delicat de Donatello, el Rapte de les Sabines de Giambologna, el Perseo amb el cap de la Medusa de Cellini… La competència estatuaria de Florència és tan elevada que qualsevol manifestació artística d’aquest caire que no respiri Renaixement passa pràcticament desaparecebuda.

Mentre que la cua per entrar a l’Acadèmia, on s’exposa l’estàtua més emblemàtica de Florència, pot arribar a espantar, pocs carrers més enllà, la simpàtica recepcionista del Museo Archeologico mostra el seu millor somriure cada cop que entra una nova visita. I es pot dir que no té molts motius per riure al dia… tot i que al Pallazzo della Crocetta es troba una de les obres imprescindibles de la històra de l’art, concretament de la cultura etrusca: la Quimera d’Arezzo.

La Quimera d'Arezzo

L’animal mitòlogic té assignada tota una sala per a ell sol al primer pis del museu i el visitant molt sovint gaudeix del luxe d’examinar en soletat aquest meravellós bronze de prop de 80 centímetres. S’hi pot apropar tant que gairebé és capaç de sentir la respiració agonitzant de la quimera, un monstre terrorífic amb cap de lleó, cos de cabra i cua de serp que algun artista etrusc va immortalitzar fa uns 2.400 anys quan l’heroi Bel·lerofont ja l’havia ferit de mort.

Aquesta estàtua que ara passa sense pena ni glòria a Florència per la saturació d’art renaixentista va ser, ni més ni menys, que la nineta dels ulls de Cosme I i tota una obra de referència per als artistes renaixentistes, que s’inspiraven en el seu passat grecorromà i, també, etrusc. Descoberta al 1553 a Arezzo, territori dels Mèdici, el gran duc la va fer portar a Florència i la va instal·lar al Palazzo Vecchio.

Cosme I va atorgar a la Quimera tota una gran simbologia política. El gran duc al·legava el passat etrusc de la Toscana per justificar la seva activitat expansionista. I els tres animals representaven les feres que volia domar i vèncer per construir el seu propi regne. No obstant, el monstre mitològic ocultava un altre significat només a l’abast dels iniciats, com Cosme I. Els tres animals que la composen simbolitzaven també elements alquímics: la sal, el sofre i el mercuri.

I mentre Cosme I se servia de la Quimera per als propis interessos polítics i per representar als enemics derrotats, els artistes de l’època li van treure tot un altre profit molt més estilístic. Emociona veure el dramatisme de l’escena, com la fera s’esforça per tornar a atacar malgrat les ferides mortals. Les venes, els músculs i les costelles, ben definits, sembla que bateguin. Les faccions dels animals irradien còlera i excitació pel combat, mentre que el cos, mig torsinonat, no amaga la tensió del moment.

Detalls de l'estàtua etrusca la Quimera d'Arezzo

Val la pena observar la inscripció gravada en una de les cames, on es pot llegir ‘tincsvil’, el que s’ha interpretat com a una donació al déu etrusc Tinia. I un altre detall curiós: la peça es va trobar sense la serp. L’artista Vasari, que era l’encarregat de vetllar per l’obra, va assenyalar que més tard es va recuperar aquest tercer animal en les excavacions, juntament amb altres peces etrusques menors.

No és fins a mitjans del segle XVIII que se li afegeix la cua, tot i que segurament es va col·locar de forma incorrecte ja que, en lloc d’atacar a l’adversari, mossega una banya de la cabra. Però en aquell moment, la dinastia dels Mèdici acabava d’extinguir-se i la fama del monstre etrusc ja havia començat a esvair-se. Demanar més ja hagués estat una altra quimera…

 

P.D. Els amants de l’art egipci no poden deixar escapar l’ocasió de visitar les sales dedicades a l’antic Egipte. Entre les peces exposades destaca un carro muntat de la dinastia XVIII i diferents fragments extrets de tombes, com una escena d’escribes de la mastaba de Horemheb de Saqqara i dues pintures de l’hipogeu de Seti I a la Vall dels Reis.

Peces de la col·lecció egípcia del Museu Arqueològic de Florència

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s