Durant el dia, la Lògia del Mercat Nou de Florència és un anar i venir de gent, un caos de mercaderies barates i souvenirs populars. La font del Porcellino, un porc senglar de bronze amb el nas daurat de tan grapejar-lo (l’original del segle XVII de Pietro Tacca està al Palau Pitti), centra totes les mirades i fins i tot hi ha cua per procedir a efectuar el ritual de la bona sort. Consisteix en tocar-li el morro (així està…), posar-li una moneda a la boca i esperar a què caigui dins de l’aigua. I això és tot. Qui tingui bona punteria serà afortunat i qui no, malament rai…
No obstant, el gran atractiu d’aquest mercat no és el sacrificat porc senglar. De dia, resulta pràcticament impossible veure’l enmig de tantes parades i de tanta gent. I, de nit, passa totalment desapercebut a l’ombra del Porcellino, malgrat que es troba al bell mig de la plaça.
Es tracta d’una mena de roda de marbre blanc i verd encastada al paviment del mercat. En realitat, fa referència al Carroccio medieval, el gran carro militar al voltant del qual s’aplegaven els soldats per anar a la batalla. Un fet que tenia lloc en aquest punt de la ciutat. Per tant, ens trobem davant d’un símbol de l’autonomia i l’orgull de Florència procedent de l’Edat Mitjana. Però el pas del temps li va donar un altre significat que també reflecteix el tarannà florentí, però des d’un punt de vista més macabre.
A l’època del Renaixement, aquesta roda era coneguda amb el nom de Pietra dello scandalo, és a dir, la pedra de l’escàndol (una tradició que ja prové de l’època romana gràcies a la inventiva de Juli Cèsar). I s’hi practicava un dels càstigs més humiliants i terribles que rebien els estafadors i els insolvents. Una ciutat tan comercial i reputada com Florència no es podia permetre aquest tipus de conducta…
Així doncs, s’encadenava al condemnat, se li abaixaven els pantalons al davant de tots els conciutadans i era colpejat tres cops amb el cul al terra al damunt de la històrica roda. Aquest càstig era tan impactant i significatiu per als florentins que va donar nom a dues expressions italianes: ‘sculo’, per dir mala sort, i ‘restare col culo a terra’. Totes dues encara es mantenen ben vives en la parla quotidiana.
La llei era ben clara, i en llatí: ‘Ostendendo putenda, et percutiendo lapidem culo nudo’. És a dir, perquè ens entenguem, pam-pam al cul i a l’aire a qui posi en evidència la gallina dels ous d’or de Florència, el comerç. I això, tots els florentins ho tenien més que après.
Florència íntima 