El luxe, com qualsevol altra feblesa humana, acompanya el dia a dia del diable. Una pel·lícula americana, posats a fer, assegurava, fins i tot, que vesteix de Prada… Però a Florència no. A la capital de la Toscana, si el diable hagués de triar una marca, sens dubte seria Dolce & Gabanna.
La raó és ben senzilla. Al Àngulo del la Via degli Strozzi amb la Via del Vecchietti una enorme botiga amb els darrers models de la firma italiana sedueix als amants de la moda que observen els aparadors. Però no és l’únic element d’aquesta cantonada disposat a temptar als vianants.
Un dimoni en posició de cavalcar observa l’anar i venir de la gent, situat a uns tres metres d’alçada en la mateixa cantonada de la botiga, instal·lada en els baixos de l’antic palau Vecchietti. L’aspecte del diable no resulta gaire amigable i fins i tot el seu somriure provoca una certa aversió… Es tracta d’una escultura de bronze (l’original es troba ara al Museu Bardini) realitzada per Giambologna, l’artista flamenc que l’antiga família florentina (Dante l’anomena a la seva ‘Divina Comèdia’) va fer venir per remodelar el seu palau i que acabaria treballant i morint a la ciutat.
La presència en aquest indret del ‘Diavolino‘, com l’anomenen els florentins, no és casual. En realitat, fa referència a una llegenda que hi va succeir a mitjans del segle XIII quan sant Pere Màrtir predicava pels carrers contra els ‘Patarini’, uns clergats que denunciaven els excessos de segons quins capallans. La qüestió és que mentre feia un ‘míting’ a la piazza del Mercato Vecchio (avui, convertida en piazza della Repubblica), va aparèixer violentament un cavall negre desbocat. Ningú no va dubtar que es tractava del mateix diable, per això només un home sant com Pere de Verona podria vèncer-lo, i amb un senyal de la creu va aconseguir fer-lo allunyar de l’indret. La bèstia satànica va sortir cavalcant i va desaparèixer just a la cantonada on ara s’alça l’estàtua.
Una altra versió, sostinguda per molts especilistes d’art, assegura que el dimoni en realitat és un sàtir i formava part d’un conjunt escultòric de Giambologna que es va anar dispersant. Aquesta figura, a més, feia les funcions de porta estandart de la comissió de festes del Mercato Vecchio.
Sigui com sigui, l’olor de sofre ja ha desaparegut de la cantonada, però no l’esguard del dimoni. De fet, qui vulgui fer cas dels senyals, un Stop situat a la Via degli Strozzi, just abans de la cantonada, ja avisa d’aturar-se. I un prohibit aparcar, a la via del Vecchietti, adverteix que més val no estar-s’hi ni un minut. De fet, el propi dimoni va esfumar-se del lloc, tot i que s’hi ha acabat instal·lant, convertint-se en un testimoni privilegiat dels canvis de col·leccions de Dolce & Gavanna. Potser, fins i tot, hi té algun descompte…
Florència íntima 