No tots els àngels són uns àngels (en el sentit més càndid de la paraula). En Llucifer n’és la millor prova… I a Florència n’hi ha una altra de molt evident, tot i que acostuma a passar força desapercebuda pels visitants. Es tracta de l’àngel que fa la botifarra. I la fa, ni més ni menys, que a un lloc on ningú se l’espera: a l’entrada de la catedral de Santa Maria del Fiore.
Per ser més concrets, aquest àngel irreverent, o rebel, tal i com l’anomenen els florentins, es troba a l’accés sud de la façana del duomo, utilitzat com a porta de sortida de la catedral. Resulta molt fàcil veure’l, ja que ocupa un bon lloc a l’alçada de la vista dels que hi surten i que, per tant, es duen un bon record de comiat.
En realitat, aquest relleu de marbre forma part d’un conjunt escultòric realitzat al voltant de 1880 (ja se sap que les construccions de les catedrals acostumen a ser llargues…) pel binomi format per Emilio Gallori i Cesare Zocchi per embellir la portalada amb la representació dels àngels de l’Apocalipsi. I l’expressió d’aquests àngels, de tots sense excepció, és ben diferent dels que presideixen l’entrada nord, on s’hi veuen esculpits uns formals àngels de la passió (obra de Giovanni Paganucci).
Les ments més benevolents han interpretat que el gest de l’àngel irreverent, i el dels seus companys, es deu a l’esgotador ritme de l’Apocalipsi. Alguna altra, en canvi, com la de l’escriptor americà David Leavitt, autor de Florence, a delicate case, assegura que la botifarra fa referència a la sodomia, una pràctica força habitual a la Florència de tots els temps… Dante, fins i tot, en la seva Divina Comèdia, en parla quan visita el seu vell mestre a l’infern, al lloc destinat als homes que han dut a terme aquest pecat.
Però l’explicació més divertida cal buscar-la en la tradició oral de Florència. Una antiga història transmesa de pares a fills, o d’avis a néts, explica que els àngels d’aquesta portalada sud van anar a fer un bon àpat en alguna de les excel·lents osteries de la ciutat. Quan va arribar el moment de pagar, un a un es van anar passant la pilota (si s’observen bé les seves expressions, sembla que es facin els escandalitzats i algun, també l’orni), fins arribar al darrer àngel, que va respondre, com tots podem suposar, amb una bona botifarrada. La situació, doncs, segons la llegenda, encara és més greu. Aquests àngels ‘juergueros’ no només són irreverents o rebels, sino que a sobre són uns malpagadors i el seu ‘simpa’ ha quedat ben retrat en marbre per a tota l’eternitat.
Florència íntima 