Àpats luxoriosos amb Boccaccio

Dante, el Sommo Poeta, acapara bona part de les atencions literàries de Florència, no en va se’l considera el pare de l’idioma italià. Però hi ha dos altres escriptors, també toscans, Boccaccio y Petrarca, que el varen acompanyar en aquesta fascinant aventura de relegar a un segon pla el llatí i passar a escriure en la llengua ‘vulgare’. I, en canvi, la seva memòria no es fa tan evident per la ciutat.

En el cas del pare del ‘Decameró‘, no deixa de ser curiós que les seves petjades ens portin a dos llocs poc habituals per recordar a un personatge il·lustre. L’escriptor que es va divertir amb històries que desprenen erotisme i frescor, tornaria a somriure si sabés que dos restaurants s’han convertit en dos bons indrets per apropar-se a la seva figura i a la seva obra. “Cal atendre als plaers”, com deia en el ‘Decameró’, i, sens dubte, el gastronòmic és un dels més preuats…

Un d’aquests restaurants és l’Antico Ristorante Paoli, ubicat a la via dei Travolini, 12r. A l’interior del local, un magnífic edifici neogòtic del segle XIX, destaquen tres frescos pintats per Carlo Coppede el 1916 que s’han convertit en tot un referent per penetrar en la història del ‘Decameró’. Tot i que Florència s’identifica amb el Renaixement, val la pena observar aquestes pintures modernistes que recreen amb molta gràcia i detall l’època medieval, molt al gust d’aquest estil artístic. Els comensals ho tenen fàcil, a l’hora que llegeixen la carta, amb plats de cuina típicament toscana, poden iniciar una lectura visual de l’obra més destacada de Boccaccio.

Els frescos narren l’inici del ‘Decameró’, quan set noies i tres nois, reunits a Santa Maria la Novella, decideixen abandonar Florència per fugir de la pesta negra que va assolar la ciutat el 1348. Els deu amics es refugien a una vila, on es lliuren als plaers més terrenals sense prejudicis, com explicar-se històries pujadetes de to, cantar, ballar o menjar… com també fan, això últim, els clients de l’Antico Ristorante Paoli.

Aquest local, no obstant, té altres atractius més enllà de les pintures sobre el ‘Decameró’. Entrar-hi és com traslladar-se a la Florència del Trecento, i altres artistes hi han deixat el seu granet de sorra. Un dels racons més sol·licitats és la Saletta delle Rose, il·lustrada per un dels pintors més representatius del Modernisme italià, Galileo Chini. Obert el 1824, el restaurant ha estat també un punt de trobada d’intel·lectuals, com Leoncavallo, Puccini o Marinetti.

Abans de marxar, val la pena anar al lavabo només per pujar una estreta escala de cargol que sembla que ens hagi de conduir a dalt de tot del campanile de Giotto i no a la taça del water. El que no deixa de ser una nova picada d’ullet a l’època de l’alta Edat Mitjana… tot i que el local no pot evitar lluir algun element obertament modernista, com algun drac de ferro forjat o la decoració floral de les columnes de pedra.

L’altre restaurant que cal visitar, tant per la seva història com per la seva cuina florentina amb productes de quilòmetre 0, és la Toscanella Osteria, a la via Toscanella 36r. Una placa penjada a la façana reprodueix un escrit que Giovanni Gherardi da Prato va dedicar al seu mestre Boccaccio, un cop mort: “Chiamato fui messer Giovan Boccaccio, nacqui in Firenze al Pozzo Toscanelli di fuor sepolto a Certaldo giaccio”. És a dir, indica que l’autor de ‘Decameró’ va nèixer en aquest indret i enterrat a Certaldo, la vila de la família.

De fet, el propietari del restaurant, el pintor Fabrizio Gori, és més concret. La casa natal de Boccaccio és la que es troba just al davant de l’edifici, tot i que ha estat engolida per una de més gran que varen manar construir els Médici per allotjar-hi personal de servei del palau Pitti quan s’hi van traslladar a viure. Malgrat això, es conserva part de l’estructura a l’interior i, a la façana, dues finestres originals que Gori s’encarrega de que sempre estiguin guarnides amb plantes, com si es tractés d’un petit altar a la seva memòria.

Però qui s’aturi a llegir la placa dedicada a Boccaccio i decideixi entrar al restaurant, no només menjarà molt bé, sino que també descobrirà un altre capítol fascinant de Firenze protagonitzat per un dels personatges més savis, poderosos i oblidats del Cuattrocento que va permetre que el món canviés. Però aquesta ja és una altra història que es mereix ser explicada amb tot luxe de detalls.