La finestra de la ‘vendetta’

No és estrany veure portes i finestres tapiades tot passejant pels carrers de Florència. Els edificis tenen vida pròpia i les necessitats dels seus inquilins van dibuixant noves fesomies a les façanes. Resulten especialment divertides les antigues obertures reconvertides en paret però que mantenen l’aspecte original gràcies a pintures que simulen el que havien estat, el que vindria a ser una mena de realitat virtual renaixentista…

El cas que ens ocupa, però, no és dels graciosos. Al contrari, qui coneix la història que oculta la finestra tapiada del palau Pucci se li fa un nus a la gola cada cop que hi passa pel davant. L’imponent mansió era la residència d’una de les famílies més aristocràtiques de la ciutat, els Pucci; mecenes, ni més ni menys, que de Sandro Botticelli.

Els Pucci es dedicaven al comerç i a la banca, com els Mèdici. Però tenien la sort de mantenir-hi una bona amistat. Tant és aixì que Pandolfo Pucci era dels pocs afortunats que podien accedir a les habitacions secretes del gran duc, Cosme I de Mèdici.

Ara bé, Pandolfo tenia un petit problema: era molt propens al llibertinatge i, concretament a la sodomia. La moral de l’època condemnava fortament aquestes conductes, d’altra banda força habituals… Però l’hereu Pucci no deuria ser gaire discret… Tant és així que Cosme I, finalment, es va veure obligat a apartar-lo de la cort.

Pandolfo no va poder pair aquesta decisió presa pel seu amic i company de negocis. Com a resposta, va gestar una conjura contra Cosme I amb la complicitat d’altres nobles descontents amb el gran duc. De candidants, en sobraven… Aquest era el pla: aprofitant que el mandatari Mèdici solia passar pel davant del palau Pucci en el seu recorregut habitual per assistir a la misa de la basílica de la Santíssima Annunziata, uns sicaris armats amb mosquets el dispararien des d’una de les finestres.

Ara bé, el ‘servei secret’ del gran duc funcionava molt millor del que Pandolfo i els seus aliats esperaven. La vendetta  es va descobrir abans de que fos possible dur-la a terme. El Pucci, els altres aristòcrates i fins i tot els sicaris varen ser detinguts, jutjats i penjats de les finestres del palau Bargello, que feia les funcions de presó.

Però Cosme I no en va tenir prou. També va condemnar la finestra des d’on es volia fer l’atemptat, la de la cantonada entre els carrers Pucci i Servi. Per prudència o superstició, va ordenar tapiar-la. Amb aquesta mesura, a més, aconseguia un doble objectiu: seguir fent el seu recorregut habitual sense més ensurts i mostrar al poble, un cop més, qui mana a Florència.

Hi ha una altra versió, més minoritaria, que assegura que, en realitat, Pandolfo era partidari de restablir la república florentina i que la seva conjura responia a motius polítics. Però ja se sap, qui guanya és sempre qui escriu la història… encara que el temps acabi jugant a la seva contra.

El fet és que a l’antic palau Pucci encara viuen els descendents de la família, mentre que els Mèdici es van extingir al primer quart del segle XVIII. Tot i així, els hereus de Pandolfo no han gosat mai enderrocar la tàpia de la finestra, que continua patint la seva peculiar condemna. I és que l’ombra dels Mèdici a Florència és molt més llarga del que pugui semblar…