Les capelletes més frívoles de Florència

Els carrers de Florència respiren religiositat. Gairebé a cada passa sorgeix algun element evocador de la fe catòlica, ja siguin imatges de sants, esglésies, oratoris… No és d’estranyar doncs, que s’associïn els petits nínxols buits que decoren les façanes d’algunes cases i palaus antics a unes capelletes que han caigut en desús. Però no és així ni de bon tros, ans al contrari.

Buchetti de vi de Florència

De fet, la majoria de florentins desconeixen el significat d’aquestes fornícules desproveïdes de sants i verges. “Normalment estan en palaus de famílies importants, podrien ser perquè els pobres poguessin abandonar els fills que no podien mantenir”, s’aventura a explicar un taberner, confonent-les amb els torns dels orfenats.

En realitat, aquests nínxols no estaven dedicats al Déu cristià, sinó més aviat al famós nèctar dels déus grecorromans, sobretot, de Baco o Dionís: el vi. A partir del segle XVII, quan la banca i el comerç florentí comencen a decaure, les grans famílies aposten per invertir en valors segurs, com ara les vinyes. Per reactivar l’economia i abaratir costos, l’autoritat de la ciutat permet la venda al detall del vi, del productor al consumidor, a peu de carrer i sense passar per la taberna.

I és així com neixen les anomenades ‘buchetti del vino‘, és a dir, els foradets del vi. De fet, són força petits (uns 40 centímetres d’alt) i en forma de ‘fiasco‘, tal i com anomenen els florentins a les ampolles d’aspecte esfèric i sense peu que atesoren el famós chianti. Bocaccio ja en parla en el seu Decameró, qualificant-lo del recipient idoni pel “vino vermiglio”.

Malgrat que les buchetti són considerades patrimoni històric de la ciutat, la majoria han perdut la seva graciosa porteta de fusta i estan tapiades. Una de les més boniques i ben conservades és la de la família Bartolini Salimbeni, al carrer del Giglio, 2. Reprodueix en miniatura el carreu típic dels palaus florentins i encara mostra la inscripció amb els horaris d’obertura al públic, molt més amplis que la majoria dels buchetti. No en va el lema d’aquesta família era “Per non dormire”.

La bochetta de la família Bartolini Salimbeni

Tot i que aquestes capelletes estiguessin dedicades a una beguda tan “pecaminosa”, també tenien la seva part pietosa. A la nit, era costum deixar-hi pa i un fiasco per als pobres, complint així amb el deure cristià de la caritat, que no sigui dit.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s