La musa i la cortesana

Els edificis d’una ciutat com Florència són com pàgines d’un llibre obert, amb infinitat de plaques penjades que anuncien petits capítols de la vida de la població. Entretenir-se a llegir-les totes no deixa de convertir-se en una tasca més que feixuga però il·lustrativa de la història de molts personatges locals i, sovint, internacionals, que van destacar per la seva aportació professional.

Passejant pel carrer Maggio, una artèria de magestuosos palaus i, ara, caríssims antiquaris, la vista acostuma a fixar-se en façanes espectaculars com la del palau de Bianca Cappello, decorat amb frescos en grisalla, obra de Buontalenti, del segle XVI, és a dir, durant el famós Cinquecento renaixentista.

El palau de Bianca Cappello de Florència

Els esdeveniments que es van viure dins d’aquest edifici segurament donarien per a una novel·la d’intriga i amors passionals. Era la llar de la bella cortesana veneciana Bianca Cappello, de qui es va enamorar perdudament ni més ni menys que Francesco I de Mèdici, casat, per cert, amb Joana d’Àustria, i més lliurat a l’alquimia que al govern del ducat. Quan va enviudar, no va dubtar en casar-se amb el seu gran amor. La relació, però, va acabar dràsticament amb la mort dels dos esposos el mateix dia. Se sospita que van ser enverinats, però les tècniques forenses d’aquella època no eren les d’ara, tot i que els interessos polítics pesaven segurament igual.

El relleu en record al naixement de Lisa Gherardini, la Gioconda

Just davant d’aquest espectacular palau, s’obre el petit carrer Sguazza. Qui hi passi aixecant una mica la vista, podrà veure, a l’inici, una placa recordatòria i un relleu de gust sospitós que ens traslladen al quadre més famós de la història, segons diuen els rànquings, la Gioconda de Leonardo da Vinci. L’escrit anuncia que en aquest lloc va nèixer el 15 de juny de 1479 la que, per a molts, va ser la dona que figura en el quadre, Lisa Gherardini. De fet, així ho atribueix l’artista i historiador d’art, contemporani a tots ells, Giorgio Vasari. Per tant, ens trobem segurament davant del record de la musa més venerada dels darrers segles.

La vida de la Lisa, no obstant, no té res a veure amb la de la Bianca. Va ser la segona esposa del mercader de teixits i seda Francesco di Bartolomeo del Giocondo, amb qui es va casar quan tenia quinze anys, va tenir cinc fills i va mantenir un matrimoni convencional burgès fins que va enviudar. El Giocondo va encarregar el retrat a Leonardo que, com era costum en ell, s’ho va prendre amb calma i, fins i tot, es diu que ni tan sols el va arribar a acabar (un altre tret habitual de les seves creacions). Tot i així, el geni florentí va concebre una obra plena de matissos artístics i de misteris. La mirada que sempre segueix a qui la repta, el mig somriure… Eren propis de la Lisa? O dels missatges de Leonardo? Què hi ha de musa i què d’artista? I és que la Monnalisa sempre genera moltes més preguntes que respostes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s