La poesia envolta el nostre camí, només cal afinar la mirada i veure. Aleshores, el més insignificant balcó, la més oblidada fulla d’arbre, la melodia més senzilla o la pedra més gastada poden arribar a transmetre sentiments i pensaments que ens penetren amb la suavitat i eteritat d’una bombolleta de sabó.
A Florència, aquesta idea rep un bany de realitat gràcies a la tasca del Movimento per l’Emancipazione della poesia. Ja no es tracta d’interpretar els senyals que acompanyen les nostres passes, sino de llegir els poemes que aquest grup va estampant pels racons menys pensats de la ciutat.
L’objectiu del moviment, nascut a Florència el 2010 i que s’està extenent a altres ciutats italianes, és que la societat torni a gaudir, elevar-se i reivindicar-se a través de la poesia recuperant la seva presència al carrer i a les places. De moment, ho està aconseguint en el sentit més literal de la intenció.
Aquest grup considera que l’estat de salut de la poesia és tan fràgil que no abandera cap tendència artística, cap “isme” definitori. L’objectiu és salvar el gènere i, de passada, l’espiritualitat de la societat actual, acostumada a productes de fàcil i ràpid consum.
Per tant, val la pena passejar per la ciutat dels poetes Dante, Petrarca i Boccaccio aturant-se a les parets, on la poesia actual es reivindica, anònima, en un mur de pedra.
“Siamo clandestini del mondo.
Amanti di tutto ciò che è amabile.”
“Incontrami
sotto le impalcature
sotto la notte
con un mazzo di steli
per timidi amanti.”
Florència íntima 
Molt xulo
M'agradaM'agrada